Manresa, cap a la societat del coneixement

Aparegut a la versió impresa del Regió 7 el 14/5/2015. Oferim aquí la versió íntegra de l’article.

Per Enric Mieza. Enginyer, humanista i músic. Professor d’FP a l’INS Lacetània. Membre de Podem Manresa.

Alguns periodistes es queixen, amb raó, que cap candidatura té una visió de quina Manresa es vol per al futur. Doncs bé, aquí en teniu una: una ciutat i comarca en equilibri amb el món del segle XXI, amb els sectors productius bàsics (agrari, industrial, serveis), amb un sector turístic atractiu, alegre i imaginatiu, i una indústria de la informació i el coneixement a la darrera moda on els creadors i artistes tenen via lliure per entrar al món globalitzat i, a més, fer-ho amb una economia social i equitària.

Què tenim ara? Una ciutat de profundes arrels, amb un patrimoni cultural molt ric però molt poc explotat turísticament, amb un quasi immillorable teixit industrial i uns serveis bàsics mitjanament satisfactoris per abastir la comarca en aspectes comercial i de la cultura «oficial» (conservatori, una fira de la Mediterrània i un bon programa al teatre Kursaal). I també problemes de primer ordre com l’enorme deute del consistori, en part degut a unes decisions urbanístiques lamentables, una illa immensa al voltant de la Fàbrica Nova que incomunica la Font dels Capellans del centre, el parc de vivendes desocupades per habitant més gran de Catalunya, una ridícula i tremendament irresponsable guettització de certs col·legis públics, un atur acord amb el moment de crisi i molt poca imaginació per pensar el següent pas a fer.

Manresa i la seva comarca ha tingut un desenvolupament industrial molt digne. Podem citar orgullosament la sèquia com a antecedent de la nostra vocació enginyera, que ha quallat en sectors estratègics com el miner, el del metall i el dels subministraments de la indústria automobilística, i que ha pogut superar el declivi i reconversió de la indústria tèxtil. Però seguim patint l’atur de forma cruenta com tants altres llocs. Fa poc passejava per Terol, i intentava imaginar com remuntar una zona així, on els nens poden tenir una infància vora de la natura, tranquil·la i sana, però on els joves marxen per falta d’oportunitats. Manresa ha tingut, en canvi, una revolució industrial envejable, però s’hi ha quedat encallada, sense donar les passes cap al futur de la informació.

Què ens falta ara? Doncs parlant clar, una mica de rock’n roll. Com per exemple…

This teacher is a bit of a legend.

Posted by Capital Breakfast Scotland on divendres, 3 / abril / 2015

Ens falta superar una societat industrial per anar cap a una societat del coneixement. Què vol dir això? Doncs que els productes clau ara ja no són objectes físics, sinó informació que es consumeix majoritàriament a través d’Internet i els mitjans audiovisuals i que des de fa poques dècades està a l’abast del món globalitzat. Això vol dir productes culturals, moda, arts gràfiques, audiovisuals, aplicacions per a dispositius mòbils, música, teatre, bloggers, youtubers, films d’animació i 3D, videojocs i mil maneres més que hi ha de fer diners a la xarxa. La indústria del segle XXI és el rock’n roll de la informació. Internet ja no és una cosa de quatre friquis que érem al principi flipant-nos xatejant per les nits. Ara el portem tothom a la butxaca i ens ha permès quelcom més que mirar el correu pel carrer: en ha permès quasi bé la telepatia, tot i que d’una forma una mica menys romàntica que no pas ens pensàvem. Ens enviem les fotos instantàniament, tenim grups de whatsup, treballem al núvol amb Dropbox o Drive i compartim pensaments i experiències a les múltiples xarxes socials. I muntem i desenvolupem partits polítics per Internet, com Democràcia Municipal i el cercle Podem Manresa.

Preguntava què ens falta ara? Doncs donar llum verda als sectors productius de la societat del coneixement, i aquests es fonamenten en la cultura i els productes audiovisuals. Necessitem noves titulacions de FP de imatge i so, informàtics a dojo, creadors que vehiculin les seves neures en forma artística (de les neures neix l’art, de què si no) i que hi hagi una indústria creativa que sàpiga recollir tot aquest coneixement i fer-ne un producte pel seu consum a un món global. Necessitem incentivar les televisions locals i que esdevinguin un referent com s’ha fet amb els mitjans de premsa impresa, que produïm els nostres propis continguts i els puguem exportar. Vet aquí el què pot fer de Manresa una ciutat i una comarca del segle XXI.

A sobre, estem en un punt immillorable per fer-ho. Tenim el substrat industrial i agrari necessari per tocar de peus a terra i no perdre’ns en la selva de la informació i evitar que els fenòmens «bluff» ens arrosseguin. Tenim una empresa, Fibracat, que fa l’enveja de moltes ciutats de Catalunya portant-nos connexió a Internet d’alta velocitat, i que permet a les companyies i a qualsevol particular interactuar a ritme vertiginós. Això obre les portes a tenir datacenters i infraestructures informàtiques que poden donar servei al món sencer, i no és una qüestió gens baladí.

Tot això els passa per alt a la antiga guàrdia política que no entén el nou món i les oportunitats que genera, i on molts joves es mouen com a peix en l’aigua. Podem Manresa i Democràcia Municipal proposem una sèrie de mesures clau per fer-ho realitat: portar noves titulacions de FP de Imatge i So, animació i multimèdia; recuperar titulacions universitàries estratègiques com la Enginyeria de Telecomunicacions que havíem tingut a la UPC i harmonitzar-la amb la d’iTIC; reforçar i incentivar les iniciatives ciutadanes com Guifi.net que facilitin l’Internet als més desafavorits i a territoris de difícil arribada; considerar Internet i l’accés a la informació com un bé bàsic com l’aigua, la llum, el gas i la vivenda; intensificar el suport de la UE per projectes com el de les Smart Cities i l’eix diagonal, molt pobrament explotat; rebre assessorament d’iniciatives com el grup TIC3; implantar solucions de programari lliure en totes les dependències de l’administració pública, fet que farà estalviar molts diners i crearà un model més sostenible de manteniment i desenvolupament informàtic; impulsar l’emprenedoria en el sector de la informació amb ajudes estratègiques i locals per vivers d’empreses d’economia social; incentivar la cultura lliure i «no oficial», així com l’aprenentatge basat en projectes a les escoles públiques; finalment, un acostament de les tecnologies a la ciutadania que no les coneix mitjançant formació i atenció als centres cívics i de barri on podran participar en les accions de l’Ajuntament.

No cal dir que tot això ha de generar nous llocs de treball més socials, creatius, artístics i gaudibles per una població que no hagi de marxar a la gran ciutat per poder-los exercir (com em va passar a mi), i que contribueixi a fer un país menys centralitzat, més d’acord amb el món en xarxa, més robust a llarg plaç i amb millor qualitat de vida. Vet aquí el que vol dir «el rock’n roll de la informació». Vet aquí on volem portar Manresa i Catalunya.